Amb sorpreses i misteris, Truc s'acomiada del 2019
El dia 27 de desembre, els trucaires vam ser citats a les 6:10 a l'estació de Sant Andreu Arenal per acudir a la festa d'exalumnes de psicologia organitzada pel professor Olaf. Feia molt fred i estàvem mortíssimes de son, però teníem moltes ganes d'iniciar els nostres primers campaments com a unitat, uns campaments que no podien començar millor que amb un raid. Al principi tot va anar bé, vam agafar el tren a l'hora i vam baixar a la parada adequada, on hi havia un cotxe (aparentment desconegut) on vam trobar les instruccions per seguir el camí cap al refugi Cortal d'en Vidal, on havíem de passar les dues nits següents. Finalment, després d'estar una hora entaforant les motxilles al cotxe i fent una mica de postureig a les vies del tren, vam començar a caminar. Al principi estàvem segurs que estàvem seguint el camí correcte, passant per Alp, Das i Urús, on finalment ens vam desorientar i després d'estar 5 hores fent voltes sense saber massa on anàvem (i havent recuperat les motxilles màgicament), vam arribar al refugi a l'hora òptima per poder dinar, vora les 17 de la tarda, però ni la gana ni les esplèndides vistes ens van fer moure del costat de la llar de foc, on vam passar el que quedava de tarda xerrant i descansant. L'endemà al matí vam esmorzar i vam començar el dia forts amb una de les 4 activitats de reflexió que teníem preparades per incentivar tant la confiança com l'autoconeixement, però la nostra felicitat es va veure estroncada per una trista notícia que marcaria la resta dels nostres campaments: l'Olaf havia mort. Després de dinar i havent-nos recuperat una mica del xoc del matí, vam fer una altra activitat de reflexió, aquest cop més enfocada al grup, i un cop es va fer fosc vam tornar-nos a activar amb un pressing kiss per esboirar-nos una mica. L'últim dia ens vam llevar amb un intens purgado que ens va motivar a aixecar-nos i recollir increïblement ràpid per poder començar el camí de tornada (molt més curt que el d'anada) i que va finalitzar a Alp, on vam arribar per dinar. Finalment, després d'un interrogatori molt intens, vam poder resoldre l'assassinat del professor, i per acabar d'arrodonir-ho va arribar una altra notícia, aquest cop bona: l'Albert, després d'aquests intensos campaments, havia decidit quedar-se al kau! Així doncs, com totes les bones històries, els campaments van tenir un final feliç i els trucaries vam pujar al tren de tornada, essent ja un grup
unit i sobretot moooolt feliç.
