La pujada fins al Santuari de Bellmunt no pot amb els RiNGs
La necessitat de matinar tornà a assolar la unitat de Ràngers i Noies Guia de l’Anselm Albareda les primeres hores del dia 30 de març. Les participants de la unitat, les cares de les quals eren més semblants a màscares de criatures que habiten els cementiris que no pas als seus rostres, pujaren al tren que les duria fins a Torelló des de Sagrera, esmorzar en mà i motxilla a l’esquena.
Sense deixar temps a la mandra per a que s’apoderés d’elles, la unitat inicià la seva travessia, abandonant l’estació de tren de Torelló, creuant els pobles de Sant Vicent de Torelló i Sant Pere de Torelló, mentalitzant-se per enfrontar-se al major enemic d’aquella aventura: el fet de pujar fins al Santuari de Bellmunt abans de l’hora de dinar.
El camí semblava etern. Les condicions obligaren a la unitat a fer un incomptable número de parades al llarg del camí. Tot aquest tràngol hagués estat impassable, però les magnífiques vistes i el pas dels alegres practicants de baixada en parapent ajudaren a les nostres aventureres a assolir el cim a les últimes hores del dinar.
Després d’una becaina, caps i infants participaren de jocs, activitats i molts moments que els proporcionaren riures i un caliu qualificable de màgic, que no es va destorbar ni per la vespertina aparició de un ratpenat al refugi on dormien les nostres protagonistes. Però com diuen les males llengües: “una de cal y otra de arena”, i aquella nit dues persones van caure víctimes del mal de cap poques hores abans d’anar a dormir.
Al matí següent, la unitat es va llevar, encara que a més de dues se’ls enganxà el sac de dormir a la pell. Després d’un esmorzar també ple de riures i una sessió fotogràfica digna de qualsevol agència de models, la unitat baixà fins a Torrelló essent el camí molt més ràpid que el dia anterior.
A l’hora de dinar, la unitat era de nou al tren nodrint-se dels seus respectius àpats i participant de nou de jocs i moments de rialles fins a l’arribada a Barcelona.
De nou, una excursió d’allò més encantadora. Paisatges i un unitat que fa badar de boca. Un altre cap de setmana màgic.
De part dels RiNGs de l’Albareda,
Sempre a punt!!!
