Res frena als Ràngers i Noies Guia
Dos quarts i deu minuts de vuit del matí. Estació de Sants. 11 nois i noies (amb les seves respectives progenitores) i 3 caps de la unitat de Ràngers i Noies Guies es troben i comencen a parlar mentre intenten que els ulls no se’ls tanquin, fent un esforç de proporcions titàniques per no caure rodons de la son.
Les dues hores que va durar el trajecte del tren des de Barcelona fins a Ribes de Freser van ser aprofitades per 2 dels caps de la unitat per fer la becaina que tant necessitaven, a diferència de les joves al seu càrrec, que es van posar al dia de les seves vides.
Com si d’un sketch dels Monty Python es tractés, tots els esforços per separar-se de les robes del seus llits que van dur a terme la unitat de Ràngers i Noies Guia van ser inútils, ja que van perdre l’oportunitat de poder agafar l’autobús que els duria fins a Bruguera. Però tot i així, l’ànim de les nostres protagonistes no va decaure, i van decidir fer els 14km que separaven el refugi de Sant Jordi i Ribes de Freser a peu, trajecte que van gaudir durant gairebé 5 hores.
En arribar, el caos es va apoderar de la gran majoria del grup, atacant-se entre elles amb quantitats incomptables de blanca neu (estimades lectores, no es preocupin, cap de les participants d’aquesta cruenta batalla va sortir ni ferida ni amb un refredat). En caure el Sol, van aparèixer les estrelles i el cap que faltava, mentre la resta de la unitat enterrava la destral de guerra gaudint de la calor que els proporcionava el foc que van encendre al refugi, que els va acompanyar durant tot el vespre i fins que van decidir ficar-se totes dins el sac i tancar els ulls fins el dia següent.
Es llevaren aviat per pujar el Taga, el cim que es trobava al costat del refugi. En poques hores, la unitat es trobava per sobre dels núvols, coronant la creu groga que es trobava al bell pic de la muntanya. I des d’allà tornaren al refugi, a recollir les seves motxilles i es dirigiren de nou a Ribes de Freser.
De baixada, totes aconseguiren escurçar la durada del seu viatge a la meitat (en respecte a la pujada), superant els terminis de temps que marcaven totes les indicacions. Arribaren a l’estació amb més d’una hora d’avantatge a l’hora que havien de trobar-se amb el tren, així que aprofitaren l’estona per petar la xerrada i riure fins que van entrar i van acomodar-se al primer vagó, agraint la comoditat de poder seure en uns agradables seients i l’escalfor que emetia la calefacció. Unes altres dues hores de trajecte fins tornar a casa de nou i retrobar-se amb la seva família.
Un cap de setmana on el fred i els riures han imperat de manera constant entre totes, però que ens evoquen unes imatges precioses com la fotografia que aquí compartim.
Moltes gràcies i sempre a punt!!!
