Els PiCs surten de la cova

Volíem ser originals. Dormir en un cau, en tendes, en un poliesportiu...tot està molt vist. Mentre busquem allotjament per l’entorn del poble de Mura, al Bages, trobem la cova Simanya, al peu del Montcau. La nostra primera nit junts fora del cau la passarem allà.

Estació de la Sagrera. 7.30h. Alguns no recorden gaire com hi han arribat. Podríem haver acabat una ruta de campaments i el panorama no seria massa diferent. Agafar el tren sense el riscs de perdre’l no té gràcia. L’Eloi ho sap i arriba in extremis per agafar-lo.

Estació de busos de Manresa. 9.45h. El bus que va cap a Mura està fet a mida per a nosaltres. 15 places, 12 joves i 3 caps. El trajecte de revolts el passem entre cançons i algun mareig que acaba amb regal final.

Mura. 10.30h. Cases de pedra, carrers estrets, fondes i restaurants. I al voltant, els boscos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Els “topos” guanyen a les resistències.

En ruta. 14h. S’incorpora el Guillem i sortim cap al nostre destí. Avancem entre formes de roca arrodonides que recorden a Montserrat, i fem un tast de cireretes d’arboç. Propera parada: cova Simanya.

Cova Simanya. 16h. Una pujada entre roques i entrem dins la terra. Hem superat la pressió de la pluja, però a l’horitzó ja veiem els llamps de la tempesta. Les pressions de grup obren el primer debat de la tarda. Juguem al joc de la poma, i també es cola una pastanaga.

Habitació interior de la cova Simanya. Sopar fresquet de tupper.

Envoltats de roca, i coberts amb abrics, sacs i trossos de tenda passem una nit íntima ben junts.

“Els diumenges no són mai productius”, digué algú una vegada. Complint amb aquest principi, ens llevem i recollim a ritme pioner. Alguna hora més tard, abandonem la nostra caverna, però abans deixem un rastre perquè el trobin futurs alberedes o alberedes en un futur.

Cim del Montcau. 12h. Arribem a mil metres entre la boira. “Todo es muy gris y mucho gris”.

De baixada, decidim aturar-nos al coll d’Estenalles per agafar el bus. Preferim no temptar la sort del rellotge i no tornar fins a Mura. Ja només ens queda parar a Terrassa i agafar els ferrocarrils cap a Barcelona.

Dissabte quan vam marxar érem 16. I hem tornat 16. Però amb les forces renovades.